Curtmetratge de Sira i Sandra

Dues amigues van caminant tanquil·lament pel parc, parlant de les seues coses i són atracades.


AINA
Alba ,has vist al nou?

SUSANA
A qui?

AINA
Al xic este que ha vingut de Sevilla. Està molt bo!

SUSANA
Ah! Ja sé qui dius. Tens raó, no està malament...

AINA
Em van dir que Aroa va aconseguir el seu número del mòbil...

SUSANA
Normal, eixa és una fresca...

AINA
Han quedat per a anar al cinema, a veure què faran...

SUSANA
Doncs sí... a saber què faran estos dos...

(De sobte apareix una xica amb una actitud molt agressiva)

ELENA
Killas, teniu un euro?

AINA
No, no tenim res.

ELENA
No em feu llevar-vos-el a la força...

(Cristina trau cinquanta cèntims de la butxaca)

AINA
Pren, es tot el que tenim, no ens facis res...

ELENA
No vos faré res si em doneu tot...

AINA
(amb molta por)
De veritat que no tenim res més, dona...

ELENA
Bé, si no teniu res més...

(La jove se'n va i Alba i Cristina s'assenten en un banc molt espantades)

SUSANA
Quina ràbia tia! No puc suportar la gent com esta, em pareixen molt covards.

AINA
Sí, seran molt covards, però t'has acollonit.

SUSANA
Tia, m'ha agafat de sorpresa!

(Les joves continuen amb la seua xarrada i al cap d'una estona, quan tenen intenció
d'anar-se'n, apareix de nou la jove i els demana els mòbils)


ELENA
Ei, segur que porteu alguna cosa més, doneu-me els mòbils.

SUSANA
No els portem ací.

ELENA
Ja... jo no sóc estúpida...

(La jove agarra a Susana fortament per un braç i trau una navalla)


ELENA
Vinga, dona, no vos rigueu de mi i doneu-me'ls.

SUSANA
No en facis mal, de veritat... te'ls donarem

(Les xiques li donen els mòbils molt espantades i la jove se'n va)

AINA
Mira, Susana, anem a demanar-los ajuda als xics!

SUSANA
Sí, anem a contar-los el que ens ha passat...

(Susana i Aina se'n van corrent a buscar als xics)

PAU
Que vos passe?

AINA
Ens han furtat els mòbils...

VICENT
Qui ha sigut?

SUSANA
Una jove amb pinta de drogata...